Quick Upload

MALALTIES CRONIQUES en AP

from Newhouses68, 1 month ago Add as contact

117 views | 0 comments | 0 favorites | 0 embeds (Stats)

Description of more frecuent crhonic illness in primary care.

Embed customize close
 

More Info

This slideshow is Public

Views: 117 Comments: 0 Favorites: 0 Downloads: 0

View Details: 117 on Slideshare
0 from embeds
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this slideshow as inappropriate.

If needed, use the feedback form to let us know more details.

Loading...
Flash Player 9 (or above) is needed to view slideshows. We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.
Post to Twitter Post to Twitter
Share on Facebook Share on Facebook
Post to Blogger Post to Blogger
Myspace Hi5 Friendster Xanga LiveJournal Facebook Blogger Tagged Typepad Freewebs BlackPlanet gigya icons

Presentation Transcript

  1. Slide 1: Introducció a la Medicina de Família Problemes més prevalents a la consulta Jordi Casanovas UD ACEBA setembre 2007
  2. Slide 2: 10000 12000 14000 0 2000 4000 6000 8000 IRA 37465 Bronquitis GEA tos Febre OMA Lumbàlgia Tabaquisme Sud UD ACEBA setembre 2007 Ferides Cerumen orella Conjuntivitis Dolor abdominal ITU Dermatitis contacte Extracció d’episodis atesos a ABS Vic HTA Patologies
  3. Slide 3: Motius de consulta en AP  La gran majoria són trastorns aguts banals (IRA, GEA, tos, febre, otitis)  Molt % de l’activitat se l’emporten les malalties cròniques i les activitats preventives.  Cal saber destriar el grà de la palla (longitudinalitat en l’atenció)  Hem d’intuïr “què vol el pacient” abans d’esbrinar “què té”.  Hem de ser hàbils en l’entrevista i en la detecció i maneig de problemes sòcio- familiars, laborals i de salut mental. UD ACEBA setembre 2007
  4. Slide 4: Salut Mental.. Epidemiologia  ALTA PREVALENÇA:20% ansietat, 5-10% depressió, 10-40 % de trastorns del son (50% en >65à), 10% de somatitzador.  Elevada co-morbilitat  ENMASCARATS. Només 25 % demanen consulta directament. Són al darrera del 20-40% del total de consultes en AP  Alt risc de recurrències (1r:50%, 2n:70%, 3r:90%)  Complicacions (IT, hiperfreqüentació, despesa sanitària (assistencial, fàrmacs), sociopatia, suïcidis,...)  Previsió d’augment prevalença UD ACEBA setembre 2007
  5. Slide 5: Entrevista psicològica  Poc a poc i bona lletra  Ambient òptim (íntim, tranquil, silenciós)  Actitud oïdora, empàtica, neutral, què li preocupa, autocontrol  Escoltar comunicació: verbal i no verbal  Interrogatori no dirigit. Llenguatge clar, senzill – Humor (tristesa, il.lusions, irritabilitat, plor, AUTOLISI) – Somàtics (anorèxia, insomni, pèrdua de pes, àlgies,...) – Capacitat cognitiva (infelicitat, ruïna, autoestima) – Entorn psico-social (feina, parella, fills, amics, tòxics...) UD ACEBA setembre 2007
  6. Slide 6: Abordatge en AP. Informació  Resumir els principals signes i símptomes  Reconèixer i acceptar els símptomes somàtics – Evitar el “vostè no té res, tot són nervis” – Explicar que sabem que hi ha malalties que es poden manifestar així, però aquest no és el cas  Fer que el pacient se senti “comprès”  Adjudicar-li un nom: “trast. d’ansietat” “còlon irritable” “dispèpsia” “cefalea tensional”  Plantejament etiològic i possibles estratègies.  Plantejar ttmt fàrmacs o no (e.i., recaigudes,...), seguiment correcte i retirada quan no siguin necessaris. UD ACEBA setembre 2007
  7. Slide 7: Tractament. Principis bàsics Ser “conservadors” (reacció normal/patològ.) Situació privilegiada dels professionals d’AP Derivació a 2n nivell quan: – quadres greus o complicats (agorafòbia, TOC,fòbies,risc autolisi, distorsions realitat) – dificultats,dubtes diagnòstics (depressió, orgànics,..) – dificultats per esbrinar etiologia o establir pla terapèutic – Manca de resposta a ttmt. Dependència a altes dosis de psicofàrrmacs. – Voluntat expressa del pacient. UD ACEBA setembre 2007
  8. Slide 8: GUIó de la Xerrada  Malalties agudes prevalents – Malalties respiratòries agudes – Lumbàlgia – Cefalea  Malalties cròniques prevalents – MPOC – Diabetes – HTA – Dislipèmies UD ACEBA setembre 2007
  9. Slide 9: Infeccions respiratòries agudes UD ACEBA setembre 2007
  10. Slide 10: Bronquitis aguda 95 % casos víriques (associades a CVA) Expl: febreta, CVA, auscultació neta o amb roncus aïllats. Rx tòrax (si sospita pneumònia atípica, estertors localitzats, mala evolució, dispnea+febre en no-asmàtics) Cal ttmt simptomàtic (tos i analgèsia) – No donar mucolítics ni expectorants UD ACEBA setembre 2007
  11. Slide 11: Lumbàlgia UD ACEBA setembre 2007
  12. Slide 12: UD ACEBA setembre 2007
  13. Slide 13: CEFALEA UD ACEBA setembre 2007
  14. Slide 14: Tipus de cefalees UD ACEBA setembre 2007
  15. Slide 15: Cefalea. Senyals d’alarma  Inici brusc**  Inici recent i evolució progressiva  Cefalea “no coneguda” en >50 anys.  Unilateralitat estricta  Desencadenada per exercici físic, tos o Valsava.  El desperta a la nit o no deixar adormir-se.  Acompanyada per febre no explicable**  Molt intensa (d’inici agut o subagut)  Cefalea crònica que canvia les caracterísitques i es manté.  Acompanyada de símptomes neurológics no explicables per l’aura**  Amb focalitat neurològica**  Amb signes/símptomes d’hipert.endocranial**  Amb aura perllongada (>60 m) o atípica. ** derivació a URGÈNCIES UD ACEBA setembre 2007
  16. Slide 16: UD ACEBA setembre 2007
  17. Slide 17: Altres consultes alerta Febre Dolor toràcic Dolor abdominal Ferides (aparentment superficials) Astènia, anorèxia Mareig, vertigen, inestabilitat postural UD ACEBA setembre 2007
  18. Slide 18: DOLOR TORÀCIC. Valoració UD ACEBA setembre 2007
  19. Slide 19: MPOC / Asma - Obstrucció crònica i no totalment reversible del fluxe aeri. - 9,1% Població (40% en fumadors de més de 30 cig/dia). - Morbimortalitat - Factors de risc: tabac UD ACEBA setembre 2007
  20. Slide 20: MPOC / Asma Br crò on nic qu a iti As s m a Em fis em a UD ACEBA setembre 2007
  21. Slide 21: Prevalença MPOC 2004 7 2003 2002 2001 6,4 2000 6,5 6 5 -90% tabac -10%: 4 - contaminació 2,8 - Pols domèstica 3,0 2,1 3 - factors genètics 2,7 2,4 2,5 2 2000 1 2001 2002 2003 0 2004 EAP VIC CATALUNYA REG.SANIT. UD ACEBA setembre 2007
  22. Slide 22: Diagnòstic UD ACEBA setembre 2007
  23. Slide 23: Espirometria en MPOC UD ACEBA setembre 2007
  24. Slide 24: Altres trets diagnòstics Tos crònica (sobretot matinera i productiva) Expectoració. Dispnea UD ACEBA setembre 2007
  25. Slide 25: Expl. Complementàries.  PBD (diferencia MPOC-asma). Poc vàlida si la variació del FEV1 és inferior a 400 ml (i si és superior, gairebé segur que és asma).  Rx de torax: útil en valoració inical  ECG  Gasometria arterial (si dispnea important o si valorem O2 a domicili)  Analítiques (segons sospita clínica). Hemograma, Cultiu d’esput, alfa-1-AT. UD ACEBA setembre 2007
  26. Slide 26: Biotipus: blue bloater Bronquítics UD ACEBA setembre 2007
  27. Slide 27: Biotipus: pink puffer Emfisematosos UD ACEBA setembre 2007
  28. Slide 28: Tractament  A tots: STOP TABAC, donar-los VAG i VAP. MPOC lleu (FEV 50-80%) –B2 de curta durada a demanda –(si símptomes persistents): b2 de llarga durada pautats ò b-2 curta durada + anticolinèrgics. MPOC moderada (FEV 30-50%) –B2 perllongats + anticolinèrgics perllongats –(si símptomes persistents): Cortis inhal·lats + RHB pulmonar. MPOC greu: (FEV<30%) –+/- Xantines, Cortis inhal·lats, RHB, O2 domiciliari. –Corticoids orals UD ACEBA setembre 2007 en descompensacions.
  29. Slide 29: Tractaments UD ACEBA setembre 2007
  30. Slide 30: Tractaments discutits  Mucolítics (n-acetil-cisteïna, ambroxol,) – Disminueixen el nº exacerbacions i risc hospitalització en malalts molt expectoradors – No modifiquen el curs de la malaltia ni la funció pulmonar.  NO RECOMANATS: vitamines antioxidants, antitussigens, antibiòtics profilàctics, antileucotriens, estimulants respiratoris (doxapram, almitrina). UD ACEBA setembre 2007
  31. Slide 31: Seguiment MPOC  Valorar Tabac  Grau de dispnea i clínica associada  Exacerbacions: número, gravetat i ttmt que les millora.  Estat nutricional  Espirometria mínim cada 3 anys.  Valoració de ttmt i grau de complimentació  Tècnica d’inhal·lació.  Necessitat d’oxigenoteràpia  Presència de trast. d’estat d’ànim associat UD ACEBA setembre 2007
  32. Slide 32: UD ACEBA setembre 2007
  33. Slide 33: EXACERBACIÓ dispnea,  purulència  volum esput, +/- símpt. d’infecció TRS) UD ACEBA setembre 2007
  34. Slide 34: Criteris de derivació  Presència de cor pulmonale.  Indicació d’oxigenoteràpia domiciliària  Símptomes desproporcionats a la PFR.  Descens accel·lerat del FEV1  Hemoptisi o infeccions respiratòries freqüents  Necessitat de RHB pulmonar  Emfisema en joves no fumadors (sospita dèficit alfa-1-AT).  Valoració de teràpia de nebulització a domicili i/o corticoids orals continuats.  Valoració d’IT i risc quirúgic. UD ACEBA setembre 2007
  35. Slide 35: or ale C on ulm p UD ACEBA setembre 2007
  36. Slide 36: DIABETES UD ACEBA setembre 2007
  37. Slide 37: DIABETES MELLITUS UD ACEBA setembre 2007
  38. Slide 38: Diabetes Una de les malalties amb més impacte socio-sanitari   Prevalència (4-5% població)   Complicacions cròniques (nefropatia, retinopatia, neuropatia, vasculopaties..)   mortalitat Proporcions: 10% DM1 i 90% DM2 UD ACEBA setembre 2007
  39. Slide 39: DM >14à registrats 2004 7 2003 2002 2001 6 6,4 2000 5,9 5,1 4,9 5 4,5 5,0 4,9 4 3 2 2000 1 2001 2002 2003 0 2004 EAP VIC REGIO CENTRE CAT UD ACEBA setembre 2007
  40. Slide 40: DIABETES Malaltia complexa (dèficit de secreció + resistència a la insulina) L’augment de glicèmia provoca complicacions micro/macrovasculars El control de la glicèmia disminueix significativament les complicacions micro-macrovasculars (UKDPS) UD ACEBA setembre 2007
  41. Slide 41: Cribratge i Diagnòstic DM Adult assimptomàtic de risc* ADULT ≥ 45 anys NEN i ADOLESCENT de risc** GBP:Glucèmia basal (dejú, plasma venós) <100 100-125 126 (2 cops) Sospita IOG NORMAL DIABETES TSOG 75g (a les 2h) <140 140-199 200 Ctrol / 3 anys (cada any si risc*) ** * • Sobrepès (> percentil 85, o •AP: DM gestacional, IG; o GBA >120% del pes ideal) •AP: parts amb fetus > 4,5 kg • AF: DM2 1r,2n grau. •Obesitat, HTA, Dislipèmia GBA • AF de factors risc (*) •AF: de DM en 1r grau •Obesitat, HTA, Dislipèmia •Grup ètnic prevalent •AF: de DM en 1r grau •Sedentarismes IOG •Grup ètnic prevalent •SOP, acantosi nigricans •Sedentarismes UD ACEBA setembre 2007 •SOP, acantosi nigricans
  42. Slide 42: DM. Actuació post-Dx  Descartar DM 2ària, o LADA (DM tipus 1 d’inici lent en l’adult): Demanar Ac anti GAD (DM prims, adults, de ràpida progressió)  Valorar altres FRCV.  Gradar diabetes (descartar complicacions)  Valorar – què en sap el pacient i què n’espera. – la seva actitud i predisposició a seguir consells. – El recolzament del seu entorn – (això permet individualitzar l’abordatge). UD ACEBA setembre 2007
  43. Slide 43: DM. Actuació inicial  Donar informació general de la malaltia  Consensuar objectius amb el pacient (sobretot control dels FRCV: el 70% de DM moren per malaltia cardio- vascular).  Objectius de control (menys estrictes en ancians): – A1c <7 (glic. 2-3 mesos previs) (intensificar intervenció si >8) – Glucèmia basal i pre-prandial: 90-130 – Glucèmia post-prandial: <180 – cLDL<100 – TA <130/80 – IMC<27 UD ACEBA setembre 2007
  44. Slide 44: DM ben controlats (darrera A1c<7,5%) 70 2004 2003 2002 60 2001 2000 54,2 55,2 51,2 50 49,7 40 30 20 2000 10 2001 2002 2003 0 EAP VIC 2004 UD ACEBA setembre 2007
  45. Slide 45: DM2. Actitud terapèutica SM / RI No SM / RI No SM / RI (obesitat troncular, IMC>25 IMC25 cHDL, TA) (si <40 à: descartar MODY/LADA) Mal control (A1c>8%) Metformina Metformina Secretagogs (glitazona si no es tolera) (SU o glinides) + Secretagogs (prim) + Secretagogs + Glitazona (obès) (SU o glinides) + Metformina I/o + Insulina 0,1 UI/Kg/nit (si calen >0,2 UI/Kgrepartir 2/3-0-1/3) + Metformina i/o Sulfonilurees + Insulina 0,1 UI/Kg/nit + Insulina 0,1 UI/Kg/nit (si calen >0,2 UI/Kgrepartir 2/3-0-1/3) (si calen >0,2 UI/Kgrepartir 2/3-0-1/3) +/- Secretagogs + Metformina? * Es pot afegir α-glicosidases en qualsevol moment si destaquen les Hiperglicèmies post-prandials UD ACEBA setembre 2007
  46. Slide 46: Activitat / Inici 3m 6m Any freqüència Simp. Hiperglucèmia X X Simpt. Hipoglucèmia X Símpt. Complicacions X X Compliment dieta i exercici X Compliment fàrmacs X Abstinència tòxics X Autoanàlisi de sang X (Insulina) Pes i TA X X Exploració peus X X Fons d’ull X X Glucèmia capil·lar X HbA1c X X Perfil lípídic X X Creatinini X X Albuminúria X X ECG X X Vacunació grip X UD ACEBA setembre 2007
  47. Slide 47: UD ACEBA setembre 2007
  48. Slide 48: UD ACEBA setembre 2007
  49. Slide 49: Enllaços d’interés Associació de diabètics de Catalunya: www.diabetis.org/cat/ct-ind.htm www.fisterra.com/guias2/diabetes_melli tus.asp www.saludcardiovascular.com www.regicor.org UD ACEBA setembre 2007
  50. Slide 50: HTA UD ACEBA setembre 2007
  51. Slide 51: HTA. Importància   prevalència (sobretot a edats avançades): 35% adults, i 60% en >60 anys  Un dels principals FRCV  Alta associació morbi- mortalitat C-V – 42% de les morts coronàries, relacionades amb HTA – 47% de les morts per AVC relacionades per HTA. – Entre 40-65à, cada increment 20mmHg de TAS ò 10 mmg TAD, s’associa a un augment del doble de les taxes de mort per cardiopatia isquèmica i de més del doble de AVC. UD ACEBA setembre 2007
  52. Slide 52: 35 Prevalença HTA 2004 2003 2002 30 2001 2000 1999 25 20 15,9 15,1 15 15,3 12,9 15,0 10 5 1999 2000 2001 2002 0 2003 EAP VIC 2004 ESP CAT UD ACEBA setembre REG.SANITÀRIA 2007
  53. Slide 53: Classificació de la HTA European Society of Cardiology, 2003 UD ACEBA setembre 2007
  54. Slide 54: Abordatge HTA Assegurar correcte Dx (3 mesures, separades >1setmana, en condicions òptimes). Descartar “bata blanca” (AMPA,MAPA) Valoració del risc CV (Regicor, SCORE, qualitatives). UD ACEBA setembre 2007
  55. Slide 55: RISC CARDIO-VASCULAR UD ACEBA setembre 2007
  56. Slide 56: UD ACEBA setembre 2007
  57. Slide 57: UD ACEBA setembre 2007
  58. Slide 58: Abordatge HTA  Detectar malalties associades  Detectar lesions d’òrgans diana (ull, ronyó, cor:HVE)  Identificar altres FRCV (IMC, tabac, colesterol, glucèmia, exercici, anteced.familiars,...)  Descartar HTA 2ària (HTA alta, sobtada, en pacients joves): fàrmacs, reno-vascular, Cushing, feocromocitoma, Hiperaldosteronisme, sind. carcinoide.... UD ACEBA setembre 2007
  59. Slide 59: Activitat / Inici 3m 6m Any freqüència Control TA X X Compliment dieta i X exercici Compliment fàrmacs X Abstinència tòxics X Pes, alçada, IMC X X EF: auscultació, polsos X X Fons d’ull NOMÉS SI HTA GREU O ACCEL·LERADA Glucèmia , àc. úric X X Perfil lípídic X X Creatinini, Ions X X MicroAlbuminúria X X ECG (Sokolow, X X Cornell) Vacunació grip X UD ACEBA setembre 2007
  60. Slide 60: UD ACEBA setembre 2007
  61. Slide 61: Decisions en HTA Fases de Grup A Grup B Grup C HTA (no FRCV, i no (1 FRCV, no DM, (LOD/MCV i/o DM LOD/MCV, SCORE no LOD/MCV) i/o SCORE>5%, i/o <5%, REGICOR REGICOR >10%) <10%) Normal-alta FÀRMACS d’entrada Modificació estils de (130-139/85- Modificació estils de vida (sobretot si IC, IR o vida 89) DM) Grau 1 Modificació d’estils de Moficació estils de vida vida (durant 6 mesos) (140-159/90- FÀRMACS (durant 12 mesos) (valorar fàrmacs si tenen 99) molts FRCV) Grau 2 i 3 FÀRMACS FÀRMACS FÀRMACS (160/ 100) LOD: lesió òrgans diana. MCV: malalt.cardio-vascular UD ACEBA setembre 2007
  62. Slide 62: Modificacions estils de vida  Restricció de sal (< 6 g/dia)  Exercici físic aeròbic (3 sessions 1h /setmana)  Control de pes  Limitar consum d’alcohol  Abstinència de tabac  Augment consum de fruites i verdures.  Evitar estrés UD ACEBA setembre 2007
  63. Slide 63: Fàrmacs  Tiazides (grans) i b-blocs (joves).  Evitar associar tiazides+b-blocs si risc desenvolupar DM (GBA, obesitat, AF DM)  Altres: IECA, ARA-II, antagonistes del Calci, alfa-blocs, diurètics de nansa.  Individualització del tractament segons característiques del pacient.  Associacions útils / poc útils. UD ACEBA setembre 2007
  64. Slide 64: UD ACEBA setembre 2007
  65. Slide 65: UD ACEBA setembre 2007
  66. Slide 66: Control HTA (promig 2 darreres <140/90) 50 47,8 45 2004 2003 40 2002 2001 44,5 35 2000 30 1999 25 20 15 10 1999 5 2000 2001 2002 0 2003 2004 EAP VIC UD ACEBA setembre 2007
  67. Slide 67: DISLIPÈMIES 11/18/08 UD ACEBA setembre 2007
  68. Slide 68: Classificació *Promig de 2 determinacions diferents fetes en dejú de 12 hores  Colesterol límit: 200-249 mg/dl (5,17-6,45 mmol/l)  Hipercolesterolèmia: >250 mg/dl (>6,45 mmol/l) (>200 si és prevenció 2ària)  Hipertrigliceridèmia: TG>200mg/dl (>2,26 mmol/l.  Dislipèmia mixta: colesterol total >200 i TG>200. UD ACEBA setembre 2007
  69. Slide 69: Perquè tractar ?  El colesterol és un dels principals factors de risc de malalt. coronària  En una persona amb dislipèmia, la resta de FRCV (tabac, DM, obesitat, HTA) tenen un EFECTE MULTIPLICATIU.  Relació dieta / nivells colesterol  Independència fraccions (LDL,HDL)  Potència de l’index aterogènic (colesterol total / cHDL)com a predictor 11/18/08 UD ACEBA setembre 2007
  70. Slide 70: Prevalença >15à 25 2004 2003 2002 2001 20 2000 2000 15 12,5 10 10,2 9,1 8,5 8,0 5 2000 2000 2001 2002 2003 0 2004 EAP VIC ESP REG.SANIT. CATALUNYA UD ACEBA setembre 2007
  71. Slide 71: Objectius segons RCV RCV quantitatiu RCV qualitatiu OBJECTIU (REGICOR,SCORE) (FRCV) (nivells cLDL) LLEUGER < 2 FRCV < 155 mg/dl PRIMÀRIA PREVENCIÓ MODERAT 2 FRCV <120 mg/dl -Diabetes ALT <100 mg/dl -Hiperlipèmia familiar Malaltia cardiovascular PREVENCIÓ SECUNDÀRIA establerta <90 mg/dl 11/18/08 UD ACEBA setembre 2007
  72. Slide 72: QUAN TRACTAR ? Controvèrsies  Nivells de cLDL aconsellats, difícils d’aconseguir a la pràctica.  Millor relació cost/efectivitat amb el consell antitabac i el ttmt. d’HTA.  Necessari tractar molts pacients perquè se’n beneficiïn molt pocs: – 1000 tmts amb Lovastatina x 5 anys, prevenen: 12 IAM, 15 by-passos – prevenir 1 IAM, vol dir tractar 50-70 persones durant 5-8 anys. 11/18/08 UD ACEBA setembre 2007
  73. Slide 73: COM TRACTAR ? Dieta (hipolipemiant i hipo- normocalòrica) Evitar tabac (colest, cLDL, TG, cHDL) Moderar alcohol ( per sota nivells de risc) Moderar consum de sal (3 g./dia) Exercici físic ( cHDL) Ttmt farmacològic. 11/18/08 UD ACEBA setembre 2007
  74. Slide 74: TRACTAMENT FARMACOLÒGIC  1r esgotament mesures higiènico-dietètiques (6- 12 mesos en Prev.1ària, i 3 mesos en 2ària)  NO ÚTILS EN: – Hiperquilomicronèmia familiar – Hipercolesterolèmia familiar homozigota. 11/18/08 UD ACEBA setembre 2007
  75. Slide 75: TTMT. FARMACOLÒGIC  Reïnes d’intercanvi iònic  Fibrats Estatines o inhib. HMG-CoA reductasa  Altres – Probucol – Àc. Nicotínic – Oli de peix (Omega-3) – Ezetimiba (ezetrol )  UD ACEBA setembre 2007
  76. Slide 76: ESTATINES  Inhib. HMG-CoA reduct: cLDL, i menys  cVLDL (TG)  Estabilitz. placa ateroma ( ruptura)  Milloren la funció endotelial  Dislip. amb cLDL, dislipèmies mixtes amb predomini colesterol.  Els fàrmacs més potens (de - a +): – Fluvastatina – Lovastatina, Pravastatina – Simvastatina – Atorvastatina ( TG) UD ACEBA setembre 2007
  77. Slide 77: ESTATINES Eficàcia clínica provada Efectes adversos: – (+freq): GI, artromiàlgies, marejos, insomni. – hepatopatia reversible (1-2%) CPK, i més rarament: miopaties (sobretot si s’associen a fibrats) C.I.: nens, allet.,miopaties, hepat.  Interac: anticoag., risc miopatia associats a fibrats, eritro, niacina. UD ACEBA setembre 2007
  78. Slide 78: ESTATINES NOM GENÈRIC NOM COMERCIAL POSOLOGIA PVP / dia LOVASTATINA Liposcler 20mg. 10-80 mg/dia 50-400 Mevacor 20/40mg 74-594 / 60-476 Nergadan 20/40mg 74-594 / 59-475 Taucor 20mg. 74-594 PRAVASTATINA Lipemol 10/20mg. 10-40 mg/dia 149-594 /106-422 Liplat 10/20mg 149-594 /106-422 SIMVASTATINA Colemin 10/20mg. 5-40 mg/dia 74-590/ 62-420 Pantok 10/20mg. 73-587 / 52-417 Zocor 10/20mg. 74-594 / 53-422 FLUVASTATINA Lescol 20/40mg 20-80 mg/dia 105-421 / 78-310 Lymetel 20/40mg. 105-421 / 78-310 ATORVASTATINA Zarator/Cardyl/ 10-80 mg/dia 198-1582 Prevencor 10mg. UD ACEBA setembre 2007
  79. Slide 79: Ezetimiba (Ezetrol comp 10 mg)  Poca experiència clínica  Indicacions- – Hipercolesterolemia primària (associada a una estatina quan no sigui prou potent o en monoteràpia si l’estatina esta CI) – Hipercolesterolemia familiar homocigótica: asociado a una estatina.  Posología: 1 comp/dia  No cal ajustar dosis en geriatria o IR.  CI: Hepatopatia activa o elevació persistent de transaminasses. Embaràs. Alletament)  E.i. Gastro-intestinals, Miopaties i Hepatopatia (sobretot associada a estatines) UD ACEBA setembre 2007
  80. Slide 80: UD ACEBA setembre 2007
  81. Slide 81: 1a determinació COLESTEROL TOTAL <200 mg/dl 200-250 mg/dl >250 mg/dl Valorar Colesterol total / 5 anys FRCV < 2 FRCV, excepte DM  2 FRCV ò DM Colesterol /any + assessorament sobre Analítica amb Colesterol total + TG + cHDL + cLDL FRCV RISC LLEU RISC MODERAT ALT RISC cLDL>175 cLDL<175 cLDL<155 cLDL>155 cLDL<135 cLDL>135 Perfil lipídic Perfil lipídic MESURES MESURES en 6 mesos MESURES HIGIÈNICO- en 12 mesos HIGIÈNICO- HIGIÈNICO- DIETÈTIQUES DIETÈTIQUES DIETÈTIQUES 12 mesos 6 mesos 3 mesos cLDL>190 cLDL>180 cLDL>160 Ttmt.ACEBA setembre 2007 UD FARMACOLÒGIC
  82. Slide 82: 1a determinació de TRIGLICÈRIDS <200 mg/dl >200 mg/dl 2ª determinació Triglicèrids/ 5 anys 200-1000 mg/dl > 1000 mg/dl MESURES CONSERVADORES: Restricció de greixos saturats. Restricció d’alcohol Pèrdua de pes FIBRATS Exercici físic Descartar causes 2àries (obesitat, hiperuricèmia, hipotiroïdisme, alcohol, fàrmacs (ACO, tiazides, beta-blocs, corticoids), insuf. renal, insuf. hepàtica, DM, embaràs, LES) Perfil lipídic 4-6 setmanes 3-6 mesos Triglicèrids <200 Triglicèrids >200 Triglicèrids <1000 Triglicèrids >1000 DESCARTAR CRITERIS GRAVETAT: Ctrol / 2 anys Hiperlipèmia familiar combinada Disbetalipoproteïnèmia ffamiliar DERIVACIÓ Diabetes Mellitus + cHDL<35 en Homes 2n NIVELL Diabetes Mellitus + cHDL<42 en Dones Cardiopatia isquèmica Anteced. personals o familiars de pancreatitis NO SI DIETA FIBRATS FIBRATS (si TG>500) 3 mesos TG>500 SEGUIR TRACTAMENT TG<500 UD ACEBA setembre 2007
  83. Slide 83: la Medicina de Família UD ACEBA setembre 2007
  84. Slide 84: Motius de consulta en AP  La gran majoria són trastorns aguts banals (IRA, GEA, tos, febre, otitis)  Molt % de l’activitat se l’emporten les malalties cròniques i les activitats preventives.  Cal saber destriar el grà de la palla (longitudinalitat en l’atenció)  Hem d’intuïr “què vol el pacient” abans d’esbrinar “què té”.  Hem de ser hàbils en l’entrevista i en la detecció i el maneig de problemes sòcio- familiars i de salut mental. UD ACEBA setembre 2007